A l'esquerra, Judith Juanhuix. A la dreta, Caterina Biscari.
Cerdanyola del Vallès, 11 febrer 2021 El 28% de la plantilla de l’ALBA està format per dones, sent les àrees d’Experiments i d’Administració les que compten amb més presència femenina. Pel que fa als tipus de càrrecs, les dones representen un 20% dins l’equip directiu d’ALBA, essent destacable la figura de la seva directora, Caterina Biscari. Per altra banda, el 41% dels càrrecs de responsabilitat d’ALBA (caps de seccions i grups) són ocupats per dones. Aquesta proporció també presenta una lleu tendència positiva cap a la paritat de gènere, ja que fa 3 anys les dones a ALBA representaven només un 25%.
Així doncs, la distribució del personal encoratja, però també mostra la necessitat d’incorporar més i més dones al sector. La directora del Sincrotró ALBA, Caterina Biscari, sosté que “s’ha de compensar la desigualtat de la manca de noies en ciència”. Apunta que, “tot i que la consciència en igualtat de gènere ara és més evident, hi ha poques dones que assoleixen posicions d’alta responsabilitat”. Judith Juanhuix, doctora en física i Cap de la Secció de Biociències de l’ALBA, exposa que el moviment STEM, acrònim per les disciplines acadèmiques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, “no només ha de vèncer els estereotips de gènere i fomentar l’entrada de la dona en la ciència, sinó de tota la diversitat de dones. S’ha d’entrar en interseccions per destapar diverses discriminacions.”
Referents per a futures generacions
El Sincrotró ALBA té potents referents que es filtren a través l’escletxa que separa dones i homes en ciència i tecnologia. D’una banda, la seva directora, Caterina Biscari, es va graduar en física a la Universitat Complutense de Madrid en la promoció de 1980. Va treballar al CERN, a Ginebra, i al Laboratorio Nazionale de Frascati del Istituto Nazionale di Fisica Nucleare, a Roma. “Tenia molt clar que escolliria l’àmbit científic i mai vaig tenir la sensació que per ser dona no podria fer-ho”, exposa. Des del 2012 a l’actualitat és directora del Sincrotró ALBA, una experiència que considera gratificant, atès que li permet “tenir el privilegi de dirigir un equip meravellós i mostrar-se com a un model a seguir per a les noies joves”.
Judith Juanhuix es va especialitzar en física de l’estat sòlid i en semiconductors per la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de treballar al Laboratori Europeu de Radiació de Sincrotró (ESRF), va dissenyar la línia de llum XALOC en la gestació del Sincrotró ALBA ,així com la nova línia XAIRA el 2019 actualment en procés de construcció, i ara n’és cap de secció i coordinadora de la branca de Ciències de la Vida. En el seu cas, la decisió d’escollir la física es relaciona amb un procés intern reflexiu: “em vaig decantar per la física perquè ho abraça tot -és la base i se centra en l’essència-i va ser el meu refugi perquè no m’entenia a mi mateixa ni m’hi volia enfrontar: volia ser física teòrica per allunyar-me encara més de la realitat”, exposa.
A l'esquerra, Ana Joaquina Pérez-Berná. A la dreta, Bárbara Machado Calisto.
Ambdues biografies beuen d’influències: Juanhuix destaca Elena, la professora de química, i Pasqual, el professor de biologia. “Hi posaven moltes ganes, ja que no només es limitaven a explicar com es resolia un problema de pH, sinó que el lligaven amb possibles aplicacions i ho enllaçaven en altres temes contextuals. En l’experiència laboral he pogut corroborar la visió àmplia que prenien les seves classes: a mesura que he anat aplicant la línia de llum a casos científics concrets, he vist com es repeteixen les mateixes estructures i els mateixos mecanismes de la vida en diferents organismes. Ara escolliria la bioquímica perquè és espectacular! Hi ha un ordre subjacent que em remet a l’ordre que buscava: lleis universals que ho expliquin tot.” Biscari menciona els seus pares, “l’interès dels quals per la cultura, la lectura i pel compromís i dedicació en qualsevol aspecte de la vida van impactar a tots els germans de manera natural”. Seguint aquesta actitud, manifesta que “la carrera científica és exigent i aporta tantes satisfaccions com preocupacions perquè no sempre surten els experiments com esperes. Es viuen moments de dificultat en què s’ha de lluitar per resoldre un problema, però és gratificant.”
A l'esquerra, Inma Martínez Rovira. A la dreta, Trinitat Pradell.
Al hàndicap que suposa la manca de noies en ciència i tecnologia es descobreixen estereotips i creences associades a aquestes disciplines. Biscari afegeix que la física encara es conceptualitza d’acord amb l’imaginari del geni -atribuït a Einstein- d’un món que no és real: “encara que es tracti d’una ciència vista des d’un vessant egoista que parteix d’una curiositat individual -com em va passar a mi-, després no és així, ja que sense la física no hi ha avenços en medicina, informàtica o robòtica, entre d’altres”. Al món real, la tasca d’investigadores guanya terreny en l’espai creatiu i demostra que la física també és útil per a desenvolupar fàrmacs o noves teràpies i inclús per estudiar el color d’una obra d’art.
I és que amb la llum de sincrotró que produeix l’ALBA, es fan experiments que tenen aplicacions en molts àmbits de la ciència: com biologia, química, ciències ambientals o nanotecnologia. Actualment també juga un paper important en la recerca contra la Covid-19, sumant-se a l’esforç internacional per encarar la pandèmia. ALBA ofereix una instrumentació molt avançada per estudiar el coronavirus i el seu procés d’infecció, com la línia de llum MISTRAL, un microscopi de transmissió de raigs X el qual només es troba disponible a l’ALBA i en tres altres sincrotrons del món. Les investigadores que hi treballen, Ana Joaquina Pérez-Berná i Eva Pereiro, estan col·laborant amb Pablo Gastaminza del Centro Nacional de Biotecnología – CSIC en l’anàlisi de cèl·lules infectades per virus patògens humans, incloent el SARS-2 - agent causal de la Covid-19- per desenvolupar possibles tractaments.
A l'esquerra, Nerea Bernardo. A la dreta, Sara Marina.
Pérez-Berná també va liderar un projecte de recerca en el qual observava com les alteracions en cèl·lules infectades per Hepatitis C revertien amb fàrmacs. Una altra recerca en biomedicina és la de Bárbara Calisto, també científica d’ALBA, que recentment ha analitzat com la mosca tse-tse també podria salvar vides, ja que la replicació al laboratori d’una molècula d’aquest animal pot servir com a fàrmac anticoagulant. Altres investigadores d’ALBA, Nerea Bernardo i Immaculada Martínez, han realitzat investigacions, en primer lloc, per revelar un mecanisme involucrat en la conjugació bacteriana que té implicacions en l’augment de la resistència als antibiòtics i, en segon lloc, per tal de revelar els efectes bioquímics de la radioteràpia basada en nanopartícules.
Així mateix, un equip de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya, liderat per la usuària Trinitat Pradell, ha revelat perquè es deterioren els vitralls del Modernisme Català, com a exemple de les aplicacions d’ALBA en l’estudi del patrimoni artístic. En el camp de l’energia, Sara Marina, estudiant de doctorat de la Universidad del País Vasco, ha realitzat experiments a ALBA amb l’objectiu d’obtenir cel·les solars orgàniques més eficients.
El Sincrotró ALBA transita cap a ALBA II, una infraestructura de quarta generació que abordarà, amb tecnologia avançada, els reptes actuals en perspectiva de futur. Un projecte molt ambiciós que requerirà del talent de tots, homes i dones.
