La investigació, publicada recentment a Nature Communications, permet explicar més de quaranta mutacions identificades en pacients de càncer de pròstata, així com mutacions associades a trastorns del desenvolupament coneguts com la síndrome d'insensibilitat als andrògens (AIS), una malaltia causada per mutacions al cromosoma X que provoca resistència a les hormones masculines.
El receptor humà d'andrògens és una proteïna clau en el desenvolupament i funcionament de la pròstata en resposta a hormones masculines com ara la testosterona. La seva activitat desregulada està relacionada directament amb els processos de carcinogènesi de la glàndula prostàtica. Per aquesta raó, aquest treball "suposa un pas essencial a l'hora de diagnosticar i pronosticar el càncer de pròstata, així com per a monitoritzar la resistència als medicaments en els pacients afectats per aquesta malaltia", segons Eva Estébanez-Perpiñá, professora de l'IBUB.
Durant aquesta investigació, es van portar a terme experiments de raigs X a XALOC, la línia de llum del Sincrotró ALBA dedicada a la cristal·lografia de proteïnes. Gràcies a la brillantor de la llum de sincrotró es va aconseguir obtenir l'estructura d'aquesta proteïna a resolució atòmica.
La investigació ha derivat en una sol·licitud de patent on la Universitat de Barcelona i la Fundació Institut de recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau són co-titulars.
Els investigadors han començat a explorar el disseny d'una nova generació de fàrmacs en col·laboració amb empreses farmacèutiques internacionals. La idea és que "aquests bloquegin els processos fisiològics que es deriven de la unió de les hormones naturals en comptes de competir amb la seva unió, com ho fan els antiandrògens que s'utilitzen actualment", afirma Pablo Fuentes-Prior, investigador de l'IIB-Sant Pau.
Cal destacar que Nature Reviews Urology ha escollit aquest treball com a article destacat per la seva rellevància al camp de la urologia i l'oncologia.
A la investigació, que signa Marta Nadal, del IIB-Sant Pau, com a primera autora, també hi ha participat Marta Taulés, investigadora dels Centres Científics i Tecnològics de la UB, i l'equip de Marta Vilaseca, investigadora de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Barcelona, a més d'investigadors de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica) i de la Universitat Erasmo de Rotterdam (Holanda), també han participat Eva Estébanez-Perpiñá (IBUB) i Pablo Fuentes-Prior (IBB-Sant Pau) com a corresponding authors.
Detalls del mapa de densitat electrònica obtingut mitjançant difracció de raigs X, i el traçat dels àtoms dels aminoàcids (senyalats amb codis) que formen la proteïna obtingut a partir d'aquest mapa.
Més informació a:
http://www.ub.edu/web/ub/en/menu_eines/noticies/2017/02/008.html?
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Identificada-una-diana-clave-para-tratar-el-cancer-de-prostata
http://www.nature.com/nrurol/journal/vaop/ncurrent/full/nrurol.2017.24.html
El Sincrotró ALBA
L’ALBA es una instal·lació nacional amb dimensió internacional, ja sigui pels seus usuaris acadèmics i industrials o pel seu personal. Es tracta d’un complex d’acceleradors d’electrons que té per objectiu produir llum de sincrotró per visualitzar i analitzar la matèria i les seves propietats a nivell atòmic i molecular.
Aquesta infraestructura científic-tècnica singular (ICTS), en funcionament des de maig de 2012, genera unes 6.000 hores de llum de sincrotró a l’any i està a disposició de la comunitat científica i del teixit empresarial, amb capacitat de donar servei a més de 1.300 investigadors a l’any, en diferents àmbits científics: física, química, ciències de la vida, ciència de materials, patrimoni cultural, biologia, nanotecnologia,....
