Una de les últimes línies de llum construïdes a ALBA, dedicada a la tècnica ARPES (espectroscòpia de fotoemissió d’angle resolt), ha estat essencial perquè investigadors de l’IMDEA Nanociencia i l’ICN2 demostrin com canvien els estats superficials conductors d'una classe especial de materials – els aïllants topològics- a causa de la introducció d'impureses magnètiques mitjançant dopatge amb una petita quantitat d'elements rars. Aquests resultats ajudaran a entendre millor l'efecte Hall, fenomen quàntic anòmal essencial en el desenvolupament de l'espintrònica.
Un grup de la Universitat de Granada ha revelat per primer cop la composició dels morters i estucs de calç maies, d'una durabilitat extraordinària i que han arribat fins als nostres dies en un estat de conservació excel·lent. En aquest estudi, publicat a Science Advances, s'han analitzat els materials amb què es va construir l’emplaçament arqueològic maia de Copán (Hondures) entre els segles IV i IX; amb, entre altres tècniques, la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA.
Un estudi publicat a la revista Advanced Functional Materials i dirigit per investigadors del Regne Unit, en col·laboració amb la línia de llum BOREAS al Sincrotró ALBA, ha demostrat la possibilitat d'emmagatzemar informació magnètica en escales de temps de picosegons a una interfície de ful·lerè - òxid utilitzant el corrent de fotons generat a la capa molecular. Això té un gran potencial per al desenvolupament de memòries d'informació híbrides ultra ràpides ‘eco-friendly’ i sensors magneto-òptics que funcionen a través de la radiació elèctrica o de llum a altes freqüències.
Investigadors del ICMAB-CSIC i ALBA han publicat un estudi de perspectiva exhaustiu on analitzen la utilitat de les tècniques actuals basades en sincrotró pel camp de les bateries. L'estudi conclou que s'està produint un ràpid progrés en la comprensió de les piles a totes les escales, la qual cosa hauria de permetre millorar el rendiment d’aquestes en un futur no tan llunyà.
Investigadors de l'IRB Barcelona han aconseguit realitzar una anàlisi estructural de la proteïna FoxH1 amb un detall sense precedents. L'estudi, amb dades obtingudes a la línia de llum XALOC del Sincrotró ALBA, ha aconseguit revelar com aquesta proteïna s'uneix a diferents llocs de l'ADN en el desenvolupament embrionari i de tumors associats a alts nivells d'expressió gènica. Això li proporciona un interessant potencial per al desenvolupament de tractaments contra malalties relacionades amb aquest procés.
