Per primera vegada, s’ha pogut observar directament i revelar la naturalesa de les ones magnetoacústiques, ones de spin generades per ones acústiques. Els resultats mostren que aquestes ones de magnetització poden arribar a distàncies més llargues (fins a centímetres) i tenen majors amplituds que les ones de spin ja conegudes. L'estudi, publicat a la revista Phys. Rev. Lett., ha estat dut a terme per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), i el Sincrotró ALBA, en col·laboració amb el Paul-Drude-Institut de Berlín.
La cinta flexible està feta d'un material antiferromagnétic i ofereix una alternativa més robusta per codificar la informació. El disseny podria integrar-se en dispositius flexibles o portàtils, com les targetes de crèdit o d’identificació.
Després del descobriment experimental del primer aïllant topològic (Bi2Te3) el 2009, la trobada del MnBi4Te7 10 anys després és una altra gran fita en aquest camp d'investigació. Aquest material presenta un ordre electrònic topològic que coexisteix amb una xarxa de magnetització intrínseca a baixes temperatures. La troballa ha estat gràcies a la col·laboració internacional d'equips de les universitats i instituts d'investigació a Würzburg i Dresden, i ha sigut corroborat per les mesures als sincrotrons Diamond (Regne Unit), ALS (EE.UU.), Petra III-Desy (Alemanya) i ALBA.
Un equip d'investigació ha estudiat els canvis dinàmics en la distribució d'àtoms de cobalt i ferro durant el creixement d'òxids mixtes de cobalt-ferro sobre un substrat metàl·lic a la línia de llum CIRCE, del Sincrotró ALBA. Aquesta és la primera vegada que es fa un seguiment en espai real i temps real a temperatures tan altes (1000 °C) amb radiació de sincrotró, proporcionant informació química valuosa.
El 22 de març de 2010 va ser inaugurat el Sincrotró ALBA, una de les infraestructures científiques més complexes construïda a l’estat espanyol. Des de llavors, la seva llum de sincrotró ha sigut una gran aliada per nombrosos avenços en camps tan diversos com la biomedicina, la ciència de materials, la nanotecnologia o l’arqueologia. Disposar d’una infraestructura científico-tècnica com ALBA col·loca a Espanya en el grup d’avantguarda dels països més avançats i representa un retorn formidable de coneixement, desenvolupament i benestar per la societat
