Representants dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) han visitat el Sincrotró ALBA amb motiu de la celebració del Comitè de Seguiment del Programa FEDER de Catalunya 2021-2027.
Un equip d'investigació internacional liderat per l'INMA i el CFM, en col·laboració amb la línia de llum BOREAS de l'ALBA, aconsegueix per primera vegada tenir ferromagnetisme bidimensional sobre un marc organometàl·lic, un resultat que s'ha estat buscant durant les dues últimes dècades. Aquesta xarxa organometàl·lica presenta una gran anisotropia magnètica perpendicular, una alta romanència magnètica a temperatures finites i un camp coercitiu molt més gran que qualsevol altre sistema bidimensional reportat. Això la fa a ser candidata a ser l'imant més prim observat fins ara.
FaXToR, la que serà la 13a línia de llum del Sincrotró ALBA i actualment en construcció, ha rebut per primera vegada llum de sincrotró a la seva cabina òptica. És un èxit molt important per a la línia de llum i els seus científics –Alessandra Patera (responsable de la línia), Federico Cova i Victorien Bouffetier–, aconseguit gràcies a la feina de moltes persones. Felicitats a tothom que ha contribuït a aquesta fita! Aquest projecte ha estat cofinançat amb fons FEDER.
Un grup d’investigació de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia ha trobat una nova forma de realitzar canvis petits i específics en un tipus de sistema magnètic anomenat gel d’espín artificial (ASI). Els ASI són materials amb una àmplia gamma de propietats emergents. Controlar quan, on i com canvien els seus dominis magnètics pot ser crucial per aplicacions tecnològiques com la computació. El nou mètode s’ha anomenat en anglès “astroid clocking" i l’experiment principal es va fer a ALBA, en la branca PEEM de la línia de llum CIRCE, on el microscopi determina l’estat magnètic de cada nanoimant individualment, usant llum de sincrotró.
Un grup de recerca del CRG, el CNIO i l’IBMB-CSIC ha resolt un problema clau per a la biologia: com les cèl·lules humanes construeixen els seus microtúbuls, encarregats de repartir el material genètic en la divisió cel·lular. La preparació de mostres i l’adquisició d’imatges d’alta resolució dels microtúbuls s’ha fet a la Plataforma de Crio-microscòpia Electrònica de l’IBMB-CSIC, situada al Centre Conjunt de Microscòpia Electrònica (JEMCA), dins el Sincrotró ALBA. L’estudi publicat a Science posa las bases de futurs avenços en el tractament de malalties que van des del càncer als trastorns de neuro-desenvolupament.
