Un grup d’investigació de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia ha trobat una nova forma de realitzar canvis petits i específics en un tipus de sistema magnètic anomenat gel d’espín artificial (ASI). Els ASI són materials amb una àmplia gamma de propietats emergents. Controlar quan, on i com canvien els seus dominis magnètics pot ser crucial per aplicacions tecnològiques com la computació. El nou mètode s’ha anomenat en anglès “astroid clocking" i l’experiment principal es va fer a ALBA, en la branca PEEM de la línia de llum CIRCE, on el microscopi determina l’estat magnètic de cada nanoimant individualment, usant llum de sincrotró.
Un grup de recerca del CRG, el CNIO i l’IBMB-CSIC ha resolt un problema clau per a la biologia: com les cèl·lules humanes construeixen els seus microtúbuls, encarregats de repartir el material genètic en la divisió cel·lular. La preparació de mostres i l’adquisició d’imatges d’alta resolució dels microtúbuls s’ha fet a la Plataforma de Crio-microscòpia Electrònica de l’IBMB-CSIC, situada al Centre Conjunt de Microscòpia Electrònica (JEMCA), dins el Sincrotró ALBA. L’estudi publicat a Science posa las bases de futurs avenços en el tractament de malalties que van des del càncer als trastorns de neuro-desenvolupament.
Una recerca liderada per la Universitat del País Basc, en col·laboració amb la Universitat d’Alacant i el Sincrotró ALBA, ha combinat per primera vegada experiments NAP-XPS a la línia de llum CIRCE d’ALBA amb experiments de FTIR in situ. L’objectiu és establir l’esquema complet de la reacció de conversió del diòxid de carboni (CO2) en metà sobre un nou catalitzador. El metà pot ser reciclat per utilitzar-se com a combustible o com a producte químic i al mateix temps es contribueix a la reducció de les emissions de CO2.
Més de 120 persones van assistir a l'ALBA II Symposium, celebrat a la Universitat Autònoma de Madrid els dies 18 i 19 de gener de 2024, esdevenint un espai d'interessants debats i intercanvi d'idees sobre el futur del Sincrotró ALBA.
Un equip de la Universitat d'Estocolm, el Sincrotró ALBA i DESY ha determinat per primera vegada l'estat químic del catalitzador d'amoníac durant la reacció química. Aquests resultats, obtinguts parcialment a DESY a Alemanya, mostren l'enorme potencial de la línia de llum 3Sbar, actualment en construcció al Sincrotró ALBA.
