Un equip de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid - CSIC lidera una recerca que ha aconseguit fer una zeolita amb porus extra grans expandint i connectant cadenes de silici. Aquest material té aplicacions en descontaminació d’aigua i gas i en catàlisi. Experiments fets a la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA han sigut claus en la determinació de l’estructura porosa de la zeolita.
Els raigs X produïts al Sincrotró ALBA han permès determinar 1.000 estructures de proteïnes en una dècada. La proteïna número 1.000 forma part d'un estudi liderat per membres del CSIC que ajudarà al disseny de noves teràpies. La línia de llum XALOC al Sincrotró ALBA, dedicada a la cristal·lografia macromolecular, ha fet possible aquest èxit.
Les bateries de ions de liti i de sodi són objecte d’estudi en el marc d’una investigació que lidera la línia de llum CLÆSS del Sincrotró ALBA des del 2014, en col·laboració amb diversos socis internacionals, per contribuir a la recerca mundial en nous materials que permetin canviar l'economia global cap a les zero emissions de CO2. Ara, l'equip científic ha revelat que les propietats electroquímiques del càtode de la bateria milloren al substituir part del ferro que el composa per níquel. Ho han descobert aplicant un nou mètode experimental.
Un equip d'investigació internacional liderat per l'INMA i el CFM, en col·laboració amb la línia de llum BOREAS de l'ALBA, aconsegueix per primera vegada tenir ferromagnetisme bidimensional sobre un marc organometàl·lic, un resultat que s'ha estat buscant durant les dues últimes dècades. Aquesta xarxa organometàl·lica presenta una gran anisotropia magnètica perpendicular, una alta romanència magnètica a temperatures finites i un camp coercitiu molt més gran que qualsevol altre sistema bidimensional reportat. Això la fa a ser candidata a ser l'imant més prim observat fins ara.
Un grup d’investigació de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia ha trobat una nova forma de realitzar canvis petits i específics en un tipus de sistema magnètic anomenat gel d’espín artificial (ASI). Els ASI són materials amb una àmplia gamma de propietats emergents. Controlar quan, on i com canvien els seus dominis magnètics pot ser crucial per aplicacions tecnològiques com la computació. El nou mètode s’ha anomenat en anglès “astroid clocking" i l’experiment principal es va fer a ALBA, en la branca PEEM de la línia de llum CIRCE, on el microscopi determina l’estat magnètic de cada nanoimant individualment, usant llum de sincrotró.